Telegram di consumadëures Merz/Aurí 2025

Newsletter
Wenn Sie im KonsumentInnenschutz auf dem Laufenden sein wollen, abonnieren Sie kostenlos das Verbrauchertelegramm als Newsletter.


 

 

"Cumprede dal'Europa" – I consumadus y les consumadësses s'organisëia

Sciöche le ZDF cunta á i consumadus y les consumadësses metü a jí do le model dl Canada n movimënt che dess sostigní le consum de produc dal'Europa, olache al vëgn schivé da ion produc dai Stac Unis d'America.

La politica atuala di Stac Unis d'America ürta te vigni ciantun; tl'Europa vëgnel sö la domanda coche les consumadësses y i consumadus podess fá da se paré. Le movimënt "Cumpra dal'Europa" (BuyFromEU), na plata web sön le forum Reddit, ciara da dé na resposta (https://www.goeuropean.org/): chiló ciafëise na lista de alternatives europeiches por produc y marches di Stac Unis d'America.

Le proiet vëgn gestí aladô de sües informaziuns da 30 volontars y volontares. Por chëstes n'é l'Europa nia ma l'Uniun europeica mo bëgn düc i 46 stac dl Consëi europeich. Le proiet impormó metü a jí vëgn finanzié cun spenöres privates.

Sce i USA ess da realisé sües manaciades sön i dac y mëte sön i produc europeics dac, che portass para dac sön i produc americans tl'Europa, ti rovassel pormez al aspet politich ince chël economich, y les alternatives europeiches deventass ince plü atratives dal punt de odüda finanziar.

Ince la plata https://buy-european.net/ pîta informaziuns sön produc dal'Europa, avisa sciöche l'app "Buy European", che garantësc da chirí chëstes informaziuns diretamënter tres la scansiun dl codesc di produc.

 

 

FWU Life Insurance Lux: Al é gnü comané la licuidaziun y nominé le licuidadú

Ai 31 de jená dl 2025 á le tribunal distretual de Luxemburg comané l'anulamënt y la licuidaziun de FWU Life Insurance Lux S.A. L'avocat Yann Baden é gnü nominé licuidadú por aministré le prozes de licuidaziun y defëne i interesc dles porsonese assigurades.

Co vára pa sëgn inant

  • Anunzia de ghiranza: Ti proscimi sis mëisc ti ortiará le licuidadú ales porsones assigurades n formular de anunzia de ghiranza bele scrit fora en pert. Chësc é da scrí fora daldöt y da ti ortié cina alplü tert ai 31 de jená dl 2028 al licuidadú. Les porsones atocades che ne ciafa nia ti proscimi sis mëisc o cina ai 31.07.2025 na comunicaziun, dess se lascé a d'intëne pro le licuidadú.
  • Fasa de elaboraziun: Do chësc termo de sis mëisc él na fasa de elaboraziun che pó doré cina trëi agn.
  • Licuidaziuns: Les prömes licuidaziuns a bëgn de che che ê assigurá pón s'aspeté do la fin dla fasa de elaboraziun. Al mëss gní tigní cunt che les licuidaziuns ne arjunj dinenia la soma dles premies paiades ite, mo é alplü tan altes co l'ultimo valur de recumpra de so contrat lascé alsavëi. Chësc valur é da odëi ti ultimi estrac anuai dl contrat sot le punt "valore di riscatto".

Lista dles porsones atocades dla ZCS
LA ZCS á scrit adöm na lista de porsones atocades por ti ortié diretamënter tres e-mail les informaziuns atuales. Che che n'á nia ciamó contaté la ZCS por chësta cossa pó s'anunzié sot chësta e-mail: info-fwu@verbraucherzentrale.it y se lascé mëte sön lista dles porsones atocades.

Al é da mëte averda a propostes de soluziuns falzes: Al momënt n'él nia na poscibilité asvelta da anulé le contrat d'assiguraziun o damané n paiamënt parzial.

 

 

Nusc, früc seciá y fonguns salvari: sëgn cun indicaziun dla provegnënza

Dal 1. de jená dl 2025 velel aladô dla strategia "Farm to Fork" regoles surapró nöies por la comerzialisaziun de ordöra frësca, verzöra, bananes y produc seciá tl'UE.

Insciö mëssel gní dé dant ince por früc seciá, nusc y fonguns salvari y produc ma plü da cöje le Paisc de provegnënza. Chësta desposiziun vel ince por les mandoles, les nojeles, les nusc, i pistazi y i pinoi zënza scüscia; moscedoc de nusc tropicales; moscedoc de d'atri früc da scüscia; früc seciá (poms, marili, përs, sonjins y i.i.); fighi seciá; üa passa; agrums seciá; moscedoc de früc seciá cun früc esotics seciá; moscedoc de früc seciá cun früc da scüscia; bananes frësches y madüdes; fonguns nia coltivá (danterater porcins, fiferlins y tartufi); somënzes descusciades frësches de früc da cose y ordöra y verzöra arjignades da gní adorades. Pro i ultimi nen vára de produc destiná da gní mangiá atira frësć o cöc y pro chi che la laoraziun é cotan deplü co ma le taié sö.

Por i moscedoc desvalis velel: sce i ingrediënc dl moscedoz vëgn da plü de n Paisc pón tó les indicaziuns "UE", "Nia UE" o "UE y nia UE".

 

 

Alisiraziun fiscala "Pröma ciasa": Introduziun de n tëmp de dui agn por vëne la ciasa vedla
De bones noeles por che che á bele cumpré na pröma ciasa nöia, mo ne sciafia nia da vëne la vedla te n ann

Tres la lege de bilanz 2025 él gnü porté ite na novité importanta por ci che reverda les alisiraziuns fiscales por cumpré la pröma ciasa. Ales consumadësses y ai consumadus ti vëgnel dé plü tëmp por vëne n imobil bele de proprieté, zënza perde l'alisiraziun fiscala dl 2% dla cuta de register.

Chësta mudaziun reverda:

  • i consumadus y les consumadësses che stlüj jö dal 1. de jená dl 2025 inant n contrat de cumpra autentiché dal notar;
  • les consumadësses y i consumadus che á stlüt jö dl 2024 n contrat de cumpra notaril autentiché, mo n'á nia venü so cuartier vedl cina la fin dl ann.

Dal arlungiamënt dl termo él stlüt fora: les consumadësses y i consumadus che á stlüt jö le contrat de cumpra notaril autentiché dan le 1. de jená dl 2025 y che á bele superé le termo de n ann preodü dal vedl regolamënt por la venüda dl vedl cuartier.

Por podëi s'anuzé de chëstes alisiraziuns mësson ademplí ince certes condiziuns. Informaziuns menüdes é da ciafé sot:
https://www.consumer.bz.it/de/steuerverguenstigung-erstwohnung-einfuehrung-einer-zwei-jahres-frist-fuer-den-verkauf-der-alten

 

 

Vára da dlacé ite le ciajó?

N valgönes sorts de ciajó vára da dlacé ite, mo d'atres bëgn no. Temperatöres de -18°C á na faziun desvalia sön la saú y la consistënza aladô dla sort de ciajó.

Ciajó dür sciöche parmesan o Pecorino y ciajó da taié sö dür (por ej. Emmentaler) vára saurí da dlacé ite. An pó dlacé ite le toch intier, sones o toc o an pó ince le graté y spo le dlacé ite. Papier dal smalz danter les sones fej a na moda che ares ne taches nia adöm. Le parmesan dess gní graté ajache scenó se desfejel canche an le desdlacia. Ince ciajos da taié sö mez-dürs (por ej. Asiago, Fontina) y ciajos da müfa zënza scorza vára saurí da dlacé ite.

Implü ne desson nia dlacé ite ciajó cun la scorza da müfa. La scorza ciara fora bindebó da sgricé do che an l'á dlaciada ite y indô desdlaciada. Le ciajó morjel (por ej. Camembert, Brie) svilupëia porvia de so contignü plü alt de ega cristai de dlacia y se smardacëia do ester gnü dlacé ite y gnü desdlacé. Ciamó plü ega él tl ciajó frësch, ciajó de ütia, ciote y tla mozzarella. Da le dlacé ite y desdlacé indô se müda la consistënza y al vëgn da floc. Gnanca le feta grech n'é cis adaté da gní dlacé ite.

Le ciajó dlacé ite tëgn cina trëi mëisc tla dlaciara. Ciajó dlacé ite desdlacion damí bel plan te dlaciara. Cun la temperatöra daite se scialdassel massa debota y al pordess massa tröp licuid. Ciajó desdlacé dess atira gní mangé.

 

 

Al é proibí da tó la sostanza chimica BPA te confeziuns de patüc da mangé

La sostanza chimica bisphenol A (BPA) vëgn tuta tl'industria de materiai sintetics da arjigné ca policarbonac y medies d'epoxid. De regola é destributurs dal'ega, bossi de conserves, bozes da bëre y bozes de boandes da tó de plü iadi fac de policarbonac. Medies d'epoxid öga sciöche curidöres daite d.a. te bossi por boandes y conserves.

L'Autorité europeica por la segurëza di alimënc (EFSA) á ejaminé danü dl 2023 la segurëza dl bisfenol A: porvia dles conzentraziuns tutes sö é le BPA n prigo por la sanité dles consumadësses y di consumadus de dötes les etés. Al podess avëi na faziun sön le sistem imunitar y sön la balanza ormonala, sciöche ince alzé le prigo de maraties al cör y ala zircolaziun. L'EFSA á arbassé dl fatur 20.000 la cuantité d'assunziun al de da toleré de BPA y á ghiré che la Comisciun europeica toless mosöres surapró por sconé la popolaziun.

Sön na tara á la Comisciun europeica atira proibí da adoré le BPA te confeziuns de alimënc. I materiai de contat di alimënc, che é gnüs fac cun BPA ne pó porchël nia plü rové sön le marcé. Por la maiú pert di materiai velel n tëmp de transiziun de 18 mëisc (cina messé dl 2026), por certi materiai, sciöche por bossi de pësc, ordöra y verzöra, él preodü n tëmp de transiziun de 36 mëisc (cina de jená dl 2028).

Les aziëndes mëss sëgn debota mudé süa produziun y passé a materiai zënza BPA. I polimers de zelulosa o les materies primares vegetales vëgn aratá alternatives poscibles, ajache al é materiai artifiziai nia danusc; n'atra poscibilité foss da s'anuzé dl spidl o dl aciá rafiné.

Da öna na pert é les organisaziuns por i consumadus y les consumadësses contënc dla proibiziun ghirada bele dî, dal'atra critichëieres che al vëgn impormó sëgn fat val' decuntra. I consumadus y les consumadësses é gnüs metüs agn alalungia tl prigo por nia.

 

 

Co stára pa cun le vin zënza alcol?

Tla relaziun Trendreport Ernährung 2025 (editur: Nutrition Impact Hub) é le vin zënza o da püch alcol al setimo post di trends plü importanc. La bira zënza alcol s'á oramai etablé y á arjunt sön le marcé todësch dla bira na pert dl marcé dl set porcënt. Pro le vin él ciamó da recuperé.

An ciafa pö bele vins rosé, blanc, cöci y vin spumant zënza alcol. Mo ai ne pó nia ciamó ti fá concorënza a chi da alcol por ci che reverda la saú. Chësc á da nen fá cun le fat che l'alcol é n portadú de aromesc. Sce al vëgn tut demez l'alcol dopormez, nen paia lassura l'aroma. Cun la prozedöra de dealcolisaziun vál a perde i aromesc.

Ince vin dealcolisé mëss naota jí tres n prozes de fermentaziun. De regola vëgn chësc archité denant, a na moda che al s'ais bele svilupé la saú da vin, mo che le zücher ne sides nia ciamó gnü trasformé daldöt te alcol. Insciö fej le zücher che romagn da portadú dl aroma, implü é la cuantité de alcol da tó y jí mëndra. La metoda che vëgn atualmënter tuta é la destilaziun sot a vacuum. Le vin vëgn scialdé sö tl tanch sot a vacuum cina a na temperatöra da 30 a 35 degrá Celsius, a na moda che l'alcol evaporëies. Por mirit dles temperatöres basses se mantëgn i aromesc damí. Vins zënza alcol pó ma avëi aladô dla definiziun alplü 0,5 porcënt de volum alcolich. La maiú pert di vins zënza alcol á 0,25 porcënt de volum - chël é manco de ci che n süch de früc pó contigní.

 

 

Isté cun les furnadoies 2025

Dan da püch él gnü presenté l'aziun Isté cun les furnadoies 2025. Sciöche bele tla sajun da d'isté 2024 ciafa ince chësc ann che che á le Südtirol Pass na reduziun dl prisc de altamo le 30 porcënt pro passa 60 implanc portamunt tl Südtirol.

Por s'anuzé dla reduziun dl prisc preodü mësson avëi n Südtirol Pass, Euregio Family Pass, Südtirol Pass abo+, Südtirol Pass 65+ o Südtirol Pass free (tl dagní n südtirolmobil-abo da n prisc fis).

Che che á n Südtirol Pass y á bele ciafé dl 2024 n adesif pó ince l'adoré dl 2025. Che che á trat jö l'adesif o ne l'á nia ciafé por posta dl 2024 pó damané do le duplicat pro i infopoints de südtirolmobil.

Important: Pro la cassa di implanc portamunt che fej para mësson mostré le Südtirol Pass (cun l'adesif) y ince n documënt d'identité por ciafé na reduziun dl prisc.

Deplü informaziuns é da ciafé sot a chësc link: https://www.suedtirolmobil.info/lad/iste-cun-les-furnadoies-2025

 

 

like-512_0.png

like-512_0.png

Top